
Primer va ser Napster. I el món mai va tornar a ser igual. L'internauta descobrir que descarregar una còpia gratuïta de qualsevol cançó, de qualsevol autor, era qüestió de segons. La indústria discogràfica es va posar a tremolar: omençava la febre per posseir.
Després va ser iTunes. Es va convertir en la botiga digital de música. L'invent d'Apple va demostrar a la tremolosa indústria que les descàrregues a Internet també donaven beneficis.
Daniel Ek i Martin Lorentzon han convençut a la indústria que el futur de la música passa per l'accés més que per la possessió. Aquests dos músics i tecnoforofos són els creadors de Spotify, l'últim fenomen a Internet.
Convençuts de que el que portaven en ment era una bona idea, van pagar de la seva butxaca els dos primers anys de la companyia. Avui donen feina a 70 persones, té seu a Londres i Estocolm i els financen des de la tardor les inversores Northzone and Creandum.
Spotify és un programa de música increïblement ràpid i fàcil d'utilitzar. La seva interfície és molt semblant a iTunes, però Spotify ofereix música en streaming.
Això significa que els temes s'escolten gratuïtament des de qualsevol ordinador connectat a Internet, però no es poden descarregar.
A Spotify, de moment, s'accedeix per invitació. Però, als cinc mesos del seu llançament, ja ha enlluernat a més d'un milió d'internautes de nou països, inclòs Espanya,