
Les xarxes socials es basen en la teoria dels Sis graus de separació: qualsevol persona pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través d'una cadena de coneguts que no té més de sis intermediaris. El concepte està basat en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment amb el nombre d'enllaços a la cadena, i només un petit nombre d'enllaços són necessaris perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera.
Segons aquesta teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de feina o escola, a unes 100 persones. Si cada un d'aquells amics o coneguts propers es relaciona amb altres 100 persones, qualsevol individu pot passar un encàrrec a 10.000 persones més només demanant a un amic que passi el missatge als seus amics.
Aquest argument suposa que els 100 amics de cada persona no són amics comuns. A la pràctica, això significa que el nombre de contactes de segon nivell serà substancialment menor a 10.000 degut a que és molt usual tenir amics comuns en les xarxes socials.
Si aquests 10.000 coneixen a altres 100, la xarxa ja s'ampliaria a 1.000.000 de persones connectades en un tercer nivell, a 100.000.000 en un quart nivell, a 10.000.000.000 en un cinquè nivell ja 1.000.000.000.000 en un sisè nivell. En sis passos, i amb les tecnologies disponibles, es podria enviar un missatge a qualsevol lloc individu del planeta.
Evidentment com més passes hem de donar, més llunyana serà la connexió entre dos individus i més difícil la comunicació. Internet, però, ha eliminat algunes d'aquestes barreres creant veritables xarxes socials mundials, especialment en segment concret de professionals, artistes, etc.
L'origen de les xarxes socials es remunta, almenys, a 1995, quan Randy Conrads crea el lloc web classmates.com. Amb aquesta xarxa social es pretenia que la gent pogues recuperar o mantenir el contacte amb antics companys d'escola, institut, universitat, etcètera.
No és però fins el 2002 que comencen a aparèixer llocs web promocionant les xarxes de cercles d'amics en línia. L'any 2003 guanya en populartitat amb l'arribada de llocs com ara MySpace o Xing.
Això ha comportat que les grans companyies de serveis d'internet entrin també a l'espai de les xarxes socials a Internet. Per exemple, Google va llançar ORKUT el 22 de gener de 2004.
En aquestes comunitats, un número inicial de participants envien missatges a membres de la seva pròpia xarxa social convidant-los a unir-se al lloc. Els nous participants repeteixen el procés, creixent el nombre total de membres i els enllaços de la xarxa. Els llocs ofereixen característiques com actualització automàtica de la llibreta d'adreces, perfils visibles, la capacitat de crear nous enllaços mitjançant serveis de presentació i altres maneres de connexió social en línia.
Les eines informàtiques per potenciar l'eficàcia de les xarxes socials en línia ( 'programari social'), operen en tres àmbits, "les 3Cs", de manera transversal:
- Comunicació (ens ajuden a posar en comú coneixements).
- Comunitat (ens ajuden a trobar i integrar comunitats).
- Cooperació (ens ajuden a fer coses junts).
L'establiment combinat de contactes (blended networking) és una aproximació a la xarxa social que combina elements en línia i del món real per a crear una barreja. Una xarxa social de persones és combinada si s'estableix mitjançant esdeveniments cara a cara i una comunitat en línia. Els dos elements de la barreja es complementen l'un a l'altre.
Les xarxes socials continuen avançant a Internet a passos agegantats, especialment dins del que s'ha anomenat Web 2.0 i Web 3.0
Cal destacar un nou fenomen que pretén ajudar l'usuari en les seves compres a Internet: les xarxes socials de compres, que tracten de convertir-se en un lloc de consulta i compra. Un espai en el que els usuaris poden consultar tots els dubtes que tenen sobre els productes en els que estan interessats, llegir opinions i escriure, votar als seus productes preferits, conèixer gent amb les seves mateixes aficions i, per descomptat, comprar aquest producte en les botigues més importants amb només un clic. Aquesta tendència té nom, es diu Shopping 2.0.